Teatre al gimnàs del centre

València, 28 de novembre de 2018


TEATRE AL GIMNÀS DEL CENTRE


Aquest matí, hem fet dues hores de teatre al gimnàs del centre, ja que el saló d´actes estava ocupat.

Hem estat fent varies dinàmiques i, com estàvem en un altre espai del que estem acostumats i acostumades, hem notat un xicotet canvi, sobretot a l´hora de poder parlar, transmetre i rebre els missatges que es volien aportar al grup.

La primera dinàmica que hem fet ha sigut posar-nos en cercle i anar passant-nos l´energia a través de palmades, com fem de costum, però després, Carles ens ha fet la proposta de realitzar altra dinàmica que consistía en mantindre el cercle i, amb un ritme i compàs moderat, pegar una palmada cap a la teua dreta, després eixes palmes es podíen convertir en corxeres (dues palmes a la vegada tant per dalt com per baix) o en silencis, i sempre respectant i seguint el ritme que s´indicava.

A continuació hem estat caminant per tot l´espai al ritme de la música que sonava de fons i després, ens hem tornat a posar en cercle per a realitzar l´activitat següent, que era mirar fixament a un/a company/a i sense apartar la mirada, canviar-se de lloc. Ho hem repetit varies vegades de parella en parella i després eren 3 o 4 parelles les que, a la vegada, havíen de creuar el centre del cercle.

Més tard, el professor ens ha dit que agafàrem una coltxoneta per persona per a iniciar una sessió de relaxació. Hem estat tots i totes cara cap a dalt i, amb els ulls tancats, havíem d´imaginar que estàvem en un lloc que ens agrada molt. Jo sempre pense en la platja, perquè és un lloc que m´encanta.

Més endavant i passats uns 15 o 20 minuts, després d´haver-nos estirat al finalitzar la relaxació i després d´haver guardat les coltxonetes, hem estat passetjant per l´espai i a la vegada ens hem fixat en el poemes que hi havía a terra. Hem llegit un poc per damunt cadascún d´ells i quan Carles ens ha dit que agarràrem un de terra, hem triat el que més ens agradava.

Després hem estat pegant voltes pel gimnàs llegint el poema per a nosaltres, més tard, algunes frases les teníem que dir en veu alta, a continuació Carles, ha colocat al centre del gimnàs uns papers i, qui passara pel mig, havia de dit una frase del poema en veu alta, mentre que la resta d´alumnes, teníem que estar llegint el poema per a nosaltres. Era obligat passar almenys una vegada pel centre.

Una vegada feta aquesta dinàmica, hem passat a fer una altra que consistía en anar memoritzant el poema que havíem triat mentre pegàvem voltes. Després Carles anava un per un preguntant si ens sabíem els poemes i, mentre caminàvem, havíem de recitar el nostre poema de memòria (encara que alguns també ho llegíen). Quan algú recitava el seu poema, tots paràvem per a escoltar-lo millor.

Finalment, ens hem sentat en uns banquets del gimnàs i, un per un, ha estat recitant el seu poema amb l´emoció que el/la company/a del costat volía. Per exemple, si el meu poema era d´esperança i la persona que estava al meu costat volía que ho diguera amb nostàlgia, havia d´interpretar-ho així.

Una vegada acabada esta activitat, hem acabat per parelles, en la que un dels integrants havia de tancar els ulls i l´altra persona devía guiar-la per l´espai i moure parts del seu cos per a que
s´activara o es relaxara, per a que posara més o menys èmfasi i intensitat a l´hora de recitar el poema... Més tard ens hem canviat els papers i ha estat molt guay.

La última activitat de la sessió ha sigut la representació de l´últim grup que quedava per interpretar una situació d´opressió. Quan l´han fet, la resta de companys i companyes hem analitzat cada moviment i hem participat amb preguntes per a saber què és el que havia passat.


VALORACIÓ PERSONAL

Sincerament he de dir que tots el dimecres gaudisc moltíssim amb cada activitat que fem de teatre.
Hui m´ha cridat l´atenció que hem fet coses que encara no havíem realitzat i m´ha paregut de lo més interessant i original. M´ha agradat molt que haguèrem de memoritzar un poema per a després
recitar-lo amb els sentiments i les emocions que t´indicava altra persona, a l´igual que quan hem fet la valoració final, hem estat tots d´acord en que dinàmiques com aquestes afavoreixen que hi haja més cultura, ja que, sense donar-nos compte, hem conegut diversos poemes i damunt un d´ells se l´hem aprés.


Miranda Gómez









Comentarios

Entradas populares de este blog

Première de la web sèrie valenciana “El Club de los Normales”

Segona sessió de teatre al gimnàs

Segundo dia de clase