Segona sessió de teatre al gimnàs
València, 6 de novembre de 2018
SEGONA SESSIÓ DE TEATRE AL GIMNÀS
Aquesta setmana hem tornat a reakitzar la sessió de teatre al gimnàs del centre, però aquesta vegada, Carles ens ha marcat que fèrem alguna que altra activitat diferent a la setmana passada.
Al principi de la sessió, hem començat com sempre, tots en rogle i passant-nos l´energía a través de palmades cap als companys, i una vegada feta aquesta activitat, hem passat a una nova que consistía en imaginar que entre tots anàvem passant-nos una pilota xicoteta de color groc. Amb ella podíem jugar un poquet abans de deixar-la en mans d´altra persona, i una vegada tots l´havíem tocat, s´havíem d´imaginar que ara teníem una pilota blava un poquet més gran que la groga, després una encara més gran que aquestes dos, i així succesivament.
A continuació, ens hem repartit per tot l´espai i (aquesta vegada sense música), hem estat caminant mentre jugàvem amb la nostra pilota imaginària preferida. Més tard, eixa piloteta la teníem que intercanviar amb algún/a company/a de classe i podíem fer el que volguerem amb ella.
Passats els minuts, Carles ha canviat de dinàmica i ens ha fet pensar en els poemes de la setmana passada per a així recordar-los i memoritzar-los. Hem estat donant voltes pel gimnàs i mentre, teníem que recitar-lo en veu baixeta. Quan Carles mencionava algún nom (per exemple Sergio), ell havía de recitar de memòria i en veu alta el seu poema, quan deia Miranda, era jo qui havía de fer-ho, i així tots els alumnes de la classe.
Una vegada hem realitzat eixe recital, hem passat a fer la tècnica de l´espill, que consisteix en posar-se en parelles i una de les persones ha de recitar el seu poema mentre imita cadascún dels gestos, emocions i expressions que l´altre membre fa. Quan hem acabat, ens hem posat tots al centre del gimnàs i ens hem assegut tant en els banquets com en terra per a que les persones que havíe d´eixir a escena tinguèren públic, i és que la següent dinàmica era la de posar-se sobre l´escenari (en aquest cas, co estàvem al gimnàs ens hem posat enfront dels nostres companys simulant-ho) i devíem interpretar el nostre poema amb la mateixa parella que teníes en la dinàmica de la tècnica de l´espill. Teníes que recitar fent els mateixos gestos que el/la teu/a company/a.
Més tard, quan tots ja ho havíem fet, teníem que buscar una altra persona que fóra la nostra parella per a que eixira amb nosaltres a exposar la següent activitat. Aquesta consistía en que un dels membres es tenía que quedar com una estàtua, mentre que la teua parella tenía que recitar el seu poema en veu alta i t´havía d´agarrar totes les parts del teu cos que li fòren necessàries per a interpretar-ho. Una vegada acabat el recital es canviàven els papers, és a dir, qui abans era estàtua, ara era qui recitava el seu poema.
Quan hem acabat tots de fer aquesta activitat, ens hem sentat en rogle i hem donat la nostra valoració personal sobre la sessió.
Personalment a mí m´ha encantat. Com ja vaig dir en una de les meues anteriors entrades al blog, els dimecres m´ho passe súper bé mentre fem teatre. La classe s´uneix al cent per cent i participem moltíssim en cada una de les activitats que el professor ens proposa. Les dinàmiques em parèixen molt interessants, i a part de divertides, pense que són tant lúdiques com didàctiques, ja que de vegades, sense assabentar-nos, aprenem moltíssim.
També pense que aquestes sessions serveixen de gran ajuda i estímul per a aquelles persones de classe que ténen més vergonya a l´hora de relacionar-se amb la resta del grup. Note que cadascuna de les tècniques que fem servir, els animen a relacionar-se, a apropar-se i a comunicar-se més a la resta dels/les companys/es, i això no té preu.
Simplement podría finalitzar diguent que espere que en les pròximes sessions de teatre es continúe treballant com fins ara i millor si cap perquè és un autèntic plaer.
Miranda Gómez
SEGONA SESSIÓ DE TEATRE AL GIMNÀS
Aquesta setmana hem tornat a reakitzar la sessió de teatre al gimnàs del centre, però aquesta vegada, Carles ens ha marcat que fèrem alguna que altra activitat diferent a la setmana passada.
Al principi de la sessió, hem començat com sempre, tots en rogle i passant-nos l´energía a través de palmades cap als companys, i una vegada feta aquesta activitat, hem passat a una nova que consistía en imaginar que entre tots anàvem passant-nos una pilota xicoteta de color groc. Amb ella podíem jugar un poquet abans de deixar-la en mans d´altra persona, i una vegada tots l´havíem tocat, s´havíem d´imaginar que ara teníem una pilota blava un poquet més gran que la groga, després una encara més gran que aquestes dos, i així succesivament.
A continuació, ens hem repartit per tot l´espai i (aquesta vegada sense música), hem estat caminant mentre jugàvem amb la nostra pilota imaginària preferida. Més tard, eixa piloteta la teníem que intercanviar amb algún/a company/a de classe i podíem fer el que volguerem amb ella.
Passats els minuts, Carles ha canviat de dinàmica i ens ha fet pensar en els poemes de la setmana passada per a així recordar-los i memoritzar-los. Hem estat donant voltes pel gimnàs i mentre, teníem que recitar-lo en veu baixeta. Quan Carles mencionava algún nom (per exemple Sergio), ell havía de recitar de memòria i en veu alta el seu poema, quan deia Miranda, era jo qui havía de fer-ho, i així tots els alumnes de la classe.
Una vegada hem realitzat eixe recital, hem passat a fer la tècnica de l´espill, que consisteix en posar-se en parelles i una de les persones ha de recitar el seu poema mentre imita cadascún dels gestos, emocions i expressions que l´altre membre fa. Quan hem acabat, ens hem posat tots al centre del gimnàs i ens hem assegut tant en els banquets com en terra per a que les persones que havíe d´eixir a escena tinguèren públic, i és que la següent dinàmica era la de posar-se sobre l´escenari (en aquest cas, co estàvem al gimnàs ens hem posat enfront dels nostres companys simulant-ho) i devíem interpretar el nostre poema amb la mateixa parella que teníes en la dinàmica de la tècnica de l´espill. Teníes que recitar fent els mateixos gestos que el/la teu/a company/a.
Més tard, quan tots ja ho havíem fet, teníem que buscar una altra persona que fóra la nostra parella per a que eixira amb nosaltres a exposar la següent activitat. Aquesta consistía en que un dels membres es tenía que quedar com una estàtua, mentre que la teua parella tenía que recitar el seu poema en veu alta i t´havía d´agarrar totes les parts del teu cos que li fòren necessàries per a interpretar-ho. Una vegada acabat el recital es canviàven els papers, és a dir, qui abans era estàtua, ara era qui recitava el seu poema.
Quan hem acabat tots de fer aquesta activitat, ens hem sentat en rogle i hem donat la nostra valoració personal sobre la sessió.
Personalment a mí m´ha encantat. Com ja vaig dir en una de les meues anteriors entrades al blog, els dimecres m´ho passe súper bé mentre fem teatre. La classe s´uneix al cent per cent i participem moltíssim en cada una de les activitats que el professor ens proposa. Les dinàmiques em parèixen molt interessants, i a part de divertides, pense que són tant lúdiques com didàctiques, ja que de vegades, sense assabentar-nos, aprenem moltíssim.
També pense que aquestes sessions serveixen de gran ajuda i estímul per a aquelles persones de classe que ténen més vergonya a l´hora de relacionar-se amb la resta del grup. Note que cadascuna de les tècniques que fem servir, els animen a relacionar-se, a apropar-se i a comunicar-se més a la resta dels/les companys/es, i això no té preu.
Simplement podría finalitzar diguent que espere que en les pròximes sessions de teatre es continúe treballant com fins ara i millor si cap perquè és un autèntic plaer.
Miranda Gómez
Comentarios
Publicar un comentario