Lectura de poemes a classe
València, 18 de novembre de 2018
LECTURA DE POEMES A CLASSE
El passat divendres 16 de novembre, a classe d’Animació i Gestió Cultural, vam poder gaudir d’una activitat molt atractiva, i és que Carles, després de parlar un poquet sobre l’examen que vam fer dies abans, va aceptar la petició d’una de les alumnes de classe i ens va preparar i dinamitzar una activitat de lo més bonica.
L’activitat consistía en anar pegant voltes per la classe i, mentre Carles anava llançant papers per terra, nosaltres havíem de fixar-nos en el seu contingut. Resulta que aquests papers conteníen poemes d’autors reconeguts que al professor li agraden, i després d’estar una estona pegant voltes, vam tindre que quedar-nos davant del poema que més ens agradava o ens cridava l’atenció per a més tard, agafar el foli i quedar-te amb el poema a les mans.
Jo, personalment vaig triar “La Rosa de Paper” de Vicent Andrés Estellés, i minuts més tard, Carles ens va proposar que unes 9 persones es posaren al centre de la classe en forma de cercle i sentats en cadires. Després aquestes persones que estàvem assegudes, devíem deixar el nostre poema baix de la cadira i tancar els ulls. Els companys i companyes que estàven de peu, ens teníen que llegir a l’orella els seus poemes triats, i fins que no acavàren de recitar-ho a tots els companys que estàvem asseguts, no s’acavava l’activitat (tot açò amb un punt de contacte amb la persona a la que li llegíes el poema, és a dir, que sí jo li llegía “La Rosa de Paper” a Carles, havía de tocar-li els muscles amb una de les meues mans per a que es sentira protegit, ja que ell estava amb els ulls tancats).
L’activitat va ser molt bonica perquè tots vam gaudir molt, ja que després, les persones que recitàven, van seure’s a les cadires també i els que estàvem asseguts, vam llegir els nostres poemes sel.leccionats. Per uns moments, la classe era una autèntica sala de relaxació i de coneixement cultural.
Finalment vam col.locar les cadires en els seus llocs corresponents i li vam tornar els poemes al professor, excepte les persones que se’ls van voler guardar perquè els havia agradat molt.
En quant a la valoració que faig és molt positiva, ja que quan estava asseguda, vaig escoltar a la meua orella molts poemes bonics recitats correctament pels meus companys i companyes i a la vegada, al tindre els ulls tancats, vaig tindre l’oportunitat d’imaginar-me cada una de les històries i els missatges que els autors d’aquests volíen transmetre. També he de destacar que els punts de suport em van tranquil.litzar molt i em vaig sentir protegida. Quan em va tocar recitar, vaig poder apreciar que tots els/les alumnes de la classe, estàven concentrats, tant els que recitàven com els/les que escoltàven, i això va ser molt bonic, la veritat... Per a repetir.
LECTURA DE POEMES A CLASSE
El passat divendres 16 de novembre, a classe d’Animació i Gestió Cultural, vam poder gaudir d’una activitat molt atractiva, i és que Carles, després de parlar un poquet sobre l’examen que vam fer dies abans, va aceptar la petició d’una de les alumnes de classe i ens va preparar i dinamitzar una activitat de lo més bonica.
L’activitat consistía en anar pegant voltes per la classe i, mentre Carles anava llançant papers per terra, nosaltres havíem de fixar-nos en el seu contingut. Resulta que aquests papers conteníen poemes d’autors reconeguts que al professor li agraden, i després d’estar una estona pegant voltes, vam tindre que quedar-nos davant del poema que més ens agradava o ens cridava l’atenció per a més tard, agafar el foli i quedar-te amb el poema a les mans.
Jo, personalment vaig triar “La Rosa de Paper” de Vicent Andrés Estellés, i minuts més tard, Carles ens va proposar que unes 9 persones es posaren al centre de la classe en forma de cercle i sentats en cadires. Després aquestes persones que estàvem assegudes, devíem deixar el nostre poema baix de la cadira i tancar els ulls. Els companys i companyes que estàven de peu, ens teníen que llegir a l’orella els seus poemes triats, i fins que no acavàren de recitar-ho a tots els companys que estàvem asseguts, no s’acavava l’activitat (tot açò amb un punt de contacte amb la persona a la que li llegíes el poema, és a dir, que sí jo li llegía “La Rosa de Paper” a Carles, havía de tocar-li els muscles amb una de les meues mans per a que es sentira protegit, ja que ell estava amb els ulls tancats).
L’activitat va ser molt bonica perquè tots vam gaudir molt, ja que després, les persones que recitàven, van seure’s a les cadires també i els que estàvem asseguts, vam llegir els nostres poemes sel.leccionats. Per uns moments, la classe era una autèntica sala de relaxació i de coneixement cultural.
Finalment vam col.locar les cadires en els seus llocs corresponents i li vam tornar els poemes al professor, excepte les persones que se’ls van voler guardar perquè els havia agradat molt.
En quant a la valoració que faig és molt positiva, ja que quan estava asseguda, vaig escoltar a la meua orella molts poemes bonics recitats correctament pels meus companys i companyes i a la vegada, al tindre els ulls tancats, vaig tindre l’oportunitat d’imaginar-me cada una de les històries i els missatges que els autors d’aquests volíen transmetre. També he de destacar que els punts de suport em van tranquil.litzar molt i em vaig sentir protegida. Quan em va tocar recitar, vaig poder apreciar que tots els/les alumnes de la classe, estàven concentrats, tant els que recitàven com els/les que escoltàven, i això va ser molt bonic, la veritat... Per a repetir.
Comentarios
Publicar un comentario